Mme Torres
Mme Torres era la profe més rara i menys respectada de tot el cole. Tothom deia d' ella que era una boja. Inclús la seva germana (la Marie Torres profe d' Histoire-Geo). La Guarra de la torres, era lletja com un pecat (no tant com Mme Pugés, però basicament pq no tenia la mateixa edat). Era la profe de Biologia (SVT). Era una tia super gilipolles que ningú podia suportar. No tenia amistats, ni relacions amb ningú.Però ella a classe, per explciar-nos la lliçò tenia un metode infalible: explicar-nos les vivencies de les seves suposades amigues. Tothom deia que s' ho inventava pq era impossible que la torres tingué amigues. Però el seu metode divulgatiu no era peculiar per això... La torres era coneguda per el seu fantastic metode d' ensenyament (i per tota la seva dedicació cap als alumnes) i sobretot per una anecdota d' aquelles que no s' obliden mai.
El seu fantastic, i innovador metode consistia en fer llegir a cada alumne designat per sorteig, una part de la lliçò que després ella ens ilustraria tant bé amb les seves anecdotes. La tia arribava i deia: "obriu el llibre a la pagina tal. A aveure, hi ha alguna Marta en aquesta classe? ah no? que raro... Doncs que hi ha alguna Nuria? Ostres n' hi ha dues. Mira la gorda llegiràs la primera columna, i la de la ultima fila la segona. Que hi ha algun Carlos? Ostres em confonc de classe... Que hi ha algun Miquel? ostres tampoc. A veure tu nen, el gafotes, com collons et dius, ah vale ja ho sabia, donsc tu llegiràs la columna tres, i la 4rta el que tens al costat. Vinga Silvia ja pots començar. Ah si, volia dir Nuria com cony et diguiis començá, va!"
Era increible. Lesseps era una escola petita, ella era la uncia profe de Bio del cole. També ens donava classe de tecnologia id e dibuix tecnic. Havieme stat alumnes seus a 6, 5, 4 i3 curs. Ens tenia 2 o 3 dies epr setm,ana depenent del curs, i tot i axì era incapaç de saber-se els noms. Del Kevin en sabia el cognom i sempre li deia Mr Maachin Janot (Janot era el seu cognom, i Machin en fracnés era com dallonsis, es a dir que sempre li deia, daixonsis + cognom, lleigeix la tercera frase).

També sabies perfectaemnt com l' hi havia ant el cap de setmana pq dilluns la teniem a primera hora drant dues llarguissimes hores que no s' acavaben mai de la vida. Els caps de setmana bons tenia un to menys agressiu que quan estava amrgada i cabrejada.
Un dia es va produir la mini anecdota. En un examen, la tia es va posar a mirar la seva agenda telefonica, i anava pasasnt pagines, i anava disfrutant com el follet tortuga amb una playboy. Es va extreure tant de la realitat que l envoltava que totho ho va notar, i tothom es a dir, tota la classe, va obrir la cartera i va agafar el llibre de naturals per posar-lo a sobre la taula i pder copiar millor. la setmana següent vé la tia i ens diu que ja havia corretgit els exams. Només van aprovar dues persones (em sembla recordar). Ens va fotre una bolla de dues hores pe que no estudiavem prou, fins que un de classe va saltar i li va dir: "bueno senyoreta, vale, no vem estudiar prou (en realitat estava pensant, cabrona filla de puta ja ens podies haver dit que colons volies que et responuessim trça de guarra porca inmunda), i si corretgeix l' examen sisplau? Bé hem de saber on ens vem quivocar, epr no cometre els errrs la proxima vegada". Va la tia i li clava: "tu calla! i si tantes ganes tens de saber que cony haveu de posar agafes el llibre, l' obres t' el mires una mica i potser encara aprendràs alguna cosa." Però senyoreta.... "Que t' he dit que et callis, està tot al llibre ostia!". Hi ha qui diu que ho va fer per riures de nosaltres. La evritat amb lo mongola que era i la seva prodigiosa memoria no crec que tingués capacitat per pensar tant i epr dissebnyar un plà tant cruel.

Bé l' article d' avui s' acava akí. La semana qyue vé escriurem l' anecdota que ha consagrat aquesta professora com la numebr one de Lesseps.
TO BE CONTINUED...