Mme Torres
Mme Torres era la profe més rara i menys respectada de tot el cole. Tothom deia d' ella que era una boja. Inclús la seva germana (la Marie Torres profe d' Histoire-Geo). La Guarra de la torres, era lletja com un pecat (no tant com Mme Pugés, però basicament pq no tenia la mateixa edat). Era la profe de Biologia (SVT). Era una tia super gilipolles que ningú podia suportar. No tenia amistats, ni relacions amb ningú.Però ella a classe, per explciar-nos la lliçò tenia un metode infalible: explicar-nos les vivencies de les seves suposades amigues. Tothom deia que s' ho inventava pq era impossible que la torres tingué amigues. Però el seu metode divulgatiu no era peculiar per això... La torres era coneguda per el seu fantastic metode d' ensenyament (i per tota la seva dedicació cap als alumnes) i sobretot per una anecdota d' aquelles que no s' obliden mai.
El seu fantastic, i innovador metode consistia en fer llegir a cada alumne designat per sorteig, una part de la lliçò que després ella ens ilustraria tant bé amb les seves anecdotes. La tia arribava i deia: "obriu el llibre a la pagina tal. A aveure, hi ha alguna Marta en aquesta classe? ah no? que raro... Doncs que hi ha alguna Nuria? Ostres n' hi ha dues. Mira la gorda llegiràs la primera columna, i la de la ultima fila la segona. Que hi ha algun Carlos? Ostres em confonc de classe... Que hi ha algun Miquel? ostres tampoc. A veure tu nen, el gafotes, com collons et dius, ah vale ja ho sabia, donsc tu llegiràs la columna tres, i la 4rta el que tens al costat. Vinga Silvia ja pots començar. Ah si, volia dir Nuria com cony et diguiis començá, va!"
Era increible. Lesseps era una escola petita, ella era la uncia profe de Bio del cole. També ens donava classe de tecnologia id e dibuix tecnic. Havieme stat alumnes seus a 6, 5, 4 i3 curs. Ens tenia 2 o 3 dies epr setm,ana depenent del curs, i tot i axì era incapaç de saber-se els noms. Del Kevin en sabia el cognom i sempre li deia Mr Maachin Janot (Janot era el seu cognom, i Machin en fracnés era com dallonsis, es a dir que sempre li deia, daixonsis + cognom, lleigeix la tercera frase).

També sabies perfectaemnt com l' hi havia ant el cap de setmana pq dilluns la teniem a primera hora drant dues llarguissimes hores que no s' acavaben mai de la vida. Els caps de setmana bons tenia un to menys agressiu que quan estava amrgada i cabrejada.
Un dia es va produir la mini anecdota. En un examen, la tia es va posar a mirar la seva agenda telefonica, i anava pasasnt pagines, i anava disfrutant com el follet tortuga amb una playboy. Es va extreure tant de la realitat que l envoltava que totho ho va notar, i tothom es a dir, tota la classe, va obrir la cartera i va agafar el llibre de naturals per posar-lo a sobre la taula i pder copiar millor. la setmana següent vé la tia i ens diu que ja havia corretgit els exams. Només van aprovar dues persones (em sembla recordar). Ens va fotre una bolla de dues hores pe que no estudiavem prou, fins que un de classe va saltar i li va dir: "bueno senyoreta, vale, no vem estudiar prou (en realitat estava pensant, cabrona filla de puta ja ens podies haver dit que colons volies que et responuessim trça de guarra porca inmunda), i si corretgeix l' examen sisplau? Bé hem de saber on ens vem quivocar, epr no cometre els errrs la proxima vegada". Va la tia i li clava: "tu calla! i si tantes ganes tens de saber que cony haveu de posar agafes el llibre, l' obres t' el mires una mica i potser encara aprendràs alguna cosa." Però senyoreta.... "Que t' he dit que et callis, està tot al llibre ostia!". Hi ha qui diu que ho va fer per riures de nosaltres. La evritat amb lo mongola que era i la seva prodigiosa memoria no crec que tingués capacitat per pensar tant i epr dissebnyar un plà tant cruel.

Bé l' article d' avui s' acava akí. La semana qyue vé escriurem l' anecdota que ha consagrat aquesta professora com la numebr one de Lesseps.
TO BE CONTINUED...

Tura dimissio!

Pot passar que en Quim Nadal es carregui un barri sencer i no tingui ni un minim de dignitat per dimitir, pot passar que el molt honorable digui bestieses de l' alçada d' un campanar i que la cosa no passi de ser una anecdota, pot passar que el conseller Milà s' emporti a la familia d' excursió amb helicopter, i pot passar que el molt honorable qüestioni certs consellers i deixi en evidencia mig govern, fent palesa la crisi. Pot passar. Tot pot passar en un govern com el que tenim.

Però hi ha coses que no poden passar. I el que no ens podem permetre, es que el departament de la tolerancia 0, sigui el departament de la eficiencia 0. Interior, es l' unic departament que no es pot permetre el luxe de estar desacreditat. L' ordre public es bàsic en una societat desenvolupada. No pot ser que els mossos siguin incapaços d' evitar que 4 jubilats i mares amb els nens acabats de sortir del cole, tallin les rondes. No pot ser que els mossos necessitin vigilancia privada. Quina credibilitat tenen ara els mossos? Per a que serveixen? Per posar multes? Per això no els necessitem a Barcelona eh... Que en Clos ja els hi treu rendiment a la seva Guardia Urbana. Interior ha d' assegurar l' ordre public per que no succeixin esdeveniments com els que els darrers dies a França. Però hi ha un tema sobre la tuala que preucupa als ocs que tenen una mica de seny. I es: que passarà ara que hi ha d' haver en els proxims dies una cimera euromediterranea (27 i 28 de novembre) on se sap d' entrada que hi haurà gamberrets i chusmeta antisistema com a totes les cimeres decents? Doncs no ho sé tu... Jo crec que tal com van les apostes sembla que els francesos es quedaran curts fent el gamberret. Jo per si de cas no aniré a treballar. Em quedaré tancat a casa, no sigui cas que prengui mal.

Un altre talismà.

L' any passat el talismà era jo. Portava sort al club. Cada cop que jo anava a l' estadi el Barça guanyava. Fins que el fill de puta del torres em va gafar, i vaig deixar de ser un talismà. Però ahir vem descobrir un altre talismà pel Barça.

Està demostrat. Els dos cops, que l' Agus ha estat lluny de bcn i que el barça jugava, el fet de que el meu cosí no estigués a la ciutat ha donat molta sort al equip. De fet, en un partit vem humuliar a la pobre reial societat. En aquell aprtit l' Agus era a Londres. Ahir l' Agus era a Madrid, i es clar el barça va humiliar un altre equip reial. El reial Madrid.

Pertant podem declarar sense cap risc d' equivocarnos que hi ha una relació causa-efecte entre el partits que juga el Barça contra els equips reials, i que l' Agus estigui o no a Barcelona. Bé Agus, a partr d' ara t' haurem de fer fora cada cop que el barça jugui contra un reial. I com que n' hi poquets.. Espanyol, madrid, betis, reial societat, mallorca, saragossa i racing. Pensa que ho faràs pel bé del Barça.